Genealogia, gènere i performativitat

Podem definir la veritat com el producte de múltiples coaccions de les quals se’n deriven, també, múltiples i heterogenis efectes de poder. La majoria d’aspectes relatius a la producció, valorització i posada en circulació de la veritat escapen a la nostra capacitat de decisió. De fet, s’ha anat teixint al llarg del temps aquesta xarxa productiva a la qual es referia Foucault, que produeix coses, indueix plaure, forma saber, produeix discursos(1), embolicant el cos social en diferents nivells, capes, profunditats, segons diverses categories susceptibles de ser reduïdes a la dicotomia normal-anormal.

Però aquest cos al que es refereix l’autor, sobre el qual s’escriu (i s’inscriu) la realitat social, és un cos neutre, desexuat i general(2). Tot i  entenent que, partir de la condició d’especificitat de les polítiques de veritat és un fet necessari per desentranyar la seva relació de circularitat amb els sistemes de poder; l’autor podria estar incorrent en l’acte que ell mateix rebutja, és a dir, en una generalització greu, en anivellar en mateix grau categories assimilables als cossos-subjectes (social, polític, individual), especialment pel que fa a la categoria de gènere.Si bé és cert que al llarg de la seua obra si que parlarà sobre la identitat del subjecte i la seua relació amb la sexualitat, entre les teòriques feministes de referència preval la impressió de que reprodueix un enfocament sexista que és endèmic a tota la teoria política occidental. (3)

 L’autora Rosi Braidotti sosté que Foucault emmalalteix d’una certa ceguesa de gènere a la seva anàlisi del poder i de les polítiques disciplinàries. Resta palesa que,  la voluntat de neutralitat amb que es pretén analitzar la història segons la intel·ligibilitat de les lluites, les estratègies i les tàctiques(4), no és tal en realitat, atès que ja els mateixos dispositius de poder no són neutres des d’un punt de vista de gènere. Si be, els efectes de poder del sistema de dominació patriarcal es defineixen per un control variat i híbrid del subjecte-cos femení, aquesta ceguesa de gènere és més xocant àdhuc, mentre que ni en la seva crítica ni en la seva anàlisi pren compte de com el poder patriarcal articula una sèrie de mecanismes d’apropiació del treball productiu i reproductiu de les dones, més enllà de les especificitats socials, polítiques o culturals.

Sí és capaç, no obstant això, d’identificar les condicions de formació, desenvolupament i perpetuació del capitalisme, encara que sense tenir en compte el paper que les dones juguen, en tant que formen part de la classe treballadora/productora i, a més, reproductora, aquesta anàlisi quedaria també esbiaixat. D’aquest fet s’extreu doncs la possible necessitat d’una genealogia que, partint de la base foucaultiana, s’amplie i es faça sensible als processos de subordinació femenina.

A l’actualitat, tant des d’una part dels moviments socials com des de les pràctiques artístiques contemporànies, sobretot aquelles lligades a la performativitat, s’està apostant per articular i posar en funcionament, a través de la creació d’espais altres, no necessàriament ficticis, dispositius, que desvetllen l’operativitat subjectiva del poder.
A partir de l’exercici creatiu de la cura de si, en solitud o compartit, es creen pràctiques de resistència, individuals o col·lectives, que en el mateix procés d’emergència surten a la trobada d’aquest subjecte-cos. És des d’aquesta praxi, que el subjecte constituït es llança a recuperar al subjecte constituent, encarnant(5) l’ètica a través d’aquests dispositius i pràctiques estètiques lligades a la implicació dels cossos.

Aquesta presentació, que no representació, del poder i le(s) violèncie(s) com a topos, proporciona una visió del cos com quelcom dinàmic, capaç de fer-se i desfer-se a cada espai, a cada situació, atès que, tant la veritat com el poder penetren el cos amb els seus efectes i, per tant, configuren un espai compartit, així ha de ser també la seu a deconstrucció.
Podem afirmar que el vincle entre ètica i estètica gaudeix d’un alt potencial generador de canvis o actualitzacions que, lluny de ser reiteratives o reproductores d’allò establert, deixen emergir noves possibilitats de subversió, per batre de forma eficaç els pilars hegemònics que sostenen tots i cadascun dels règims de veritat que ens travessen.

A continuació enllaçaré alguns exemples d’artistes que treballen en aquesta línia:

–Yolanda Benalba; a la seua obra més recent ‘Puta gorda’ que, en un context de desexualització i rebuig del cos gros femení, tracta de subvertir l’insult a través de la seua acceptació, prèvia anàlisi.

Puta Gorda (2016)

–Regina José Galindo;  el seu treball explora les implicacions ètiques universals de les injustícies socials, relacionades amb les discriminacions racials, de gènere i altres abusos implicats en les desiguals relacions de poder que funcionen a les nostres societats acutals. (Extret de la seua BIO, que podeu consultar al web de l’artista).

Tierra (2013)

 

Entrevista sobre l’obra en qüestió:

 https://www.youtube.com/watch?v=mlteAI2P_98

–Alba Cadena Roldán; en la seua obra Prótesis Patriarca on, a través de l’acció d’implantar-se un aparell al cos, fa al·lusió als elements que substituïm en la nostra realitat quotidiana amb artefactes que reprodueixen les mancances derivades de; discursos, religions, dogmes, sentiments, situacions, que acaben culminant i que, de fet, naixen de múltiples violències. L’acció és una crítica a les manipulacions de les quals el sistema patriarcal ha fet servir i es val per ocultar el poder de transformació que la dóna, en situació d’igualtat, pot tenir en les nostres societats.

Prótesis patriarca (2016)

REFERÈNCIES

(1) Foucault, M. Un diálogo sobre el poder. Altaya. Barcelona. 1994 Verdad y poder* Diálogo con M. Fontana, pàg.137

(2) Braidotti, Rosi (1991).

(3) (Bartky, 1988) citat a El binarismo de género como a dispositivo de poder social, corporal y subjectivo. pàg.133

(4)Foucault, M. Un diálogo sobre el poder. Altaya. Barcelona. 1994 Verdad y poder* Diálogo con M. Fontana, pàg.133

(5)L’embodiment fa referència a a el procés pel qual el social entra en l’individu. I encara que en antropologia quan es fa referència al subjecte encarnat es parla del propi cos com a mediador, em decanto més per la idea que actuï com a got comunicant, rebent però també aportant a través del gest, la presència, l’energia.

BIBLIOGRAFIA

Braidotti, R. Patterns of Dissonance: an Essay on Women in Contemporary French Philosophy,: Cambridge: Polity Press; USA: Routledge, pàg. 316. Second edition: 1996.

Cordoba, D. Ressenya de “Lenguaje, poder e identidad” de Judith Butler, Athenea Digital. Revista de Pensamiento y Crítica social, núm. 7, primavera, 2005, p. 0 Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona, Espanya

Foucault, M. Un diálogo sobre el poder. Altaya. Barcelona. 1994

Maeztu Garbayo, M. Cuerpos que aparecen; performance y feminismos en el tardofranquismo. Consonni. Bilbao. 2016

Pujal, M., Amigot, P. El binarismo de género como a dispositivo de poder social, corporal y subjectivo. Quaderns de Psicologia | 2010, Vol. 12, No 2, 131-148

* Aquest text ha estat presentat recentment, fruït de l’estudi general sobre l’obra de Michel Foucault i, en concret, sobre Veritat i poder, per a l’assignatura Filosofia Contemporània, al Màster d’Humanitats de la UOC.
Tant les referències com els exemples d’artistes són susceptibles d’ampliació, a mesura que avance l’estudi o en el cas que es reben propostes externes.